Barcelona Modernista: PALAU ROBERT

El palau Robert, és un edifici que destaca entre tots els de passeig de gràcia, per la seva elegància. És un edifici on actualment si fan exposicions de tots tipus. Des de l’exterior es veu com l’esdifici consta de tres plantes, i un terrat. La façana es tota plena de finestrals gegants , i tota ella és d’uns mateixos tons de colors, on predomina el gris.

L’entrada, que és un gran arc que condueix a un passadís ample que ens porta fins al jardí exterior. Des d’allà obserbem l’altre part del palau, la part del davant, on si diferencia una escalinata, que dóna al jardí. Aquest és ple de palmeres, que crean una sensació tranquil·la al voltant de l’edifici.

Maqueta: Cripta de Gaudí

Aquesta maquesta, s'ha intentat construïr igual semblant que la cripta de Gaudí, ja que s'han fet servir colors vius tal i com a Gaudí li agradava.

Sagrada Família

El Temple Expiatori de la Sagrada Família, basílica coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts delmodernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, està situada al barri de laSagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat. En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres. Segons dades de l'any 2004, la Sagrada Família és el monument més visitat de l'Estat espanyol, per damunt fins i tot de l'Alhambra i el Museu del Prado. El 2008 va rebre més de 2,7 milions de visitants. L'obra realitzada per Antoni Gaudí, és a dir, la cripta i la façana del Naixement, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005.

El concepte de temple expiatori fa que la seva realització s'efectuï a partir d'almoines, cosa que ha provocat que de vegades s'hagin hagut de paralitzar les obres. Tanmateix, des de la dècada de 1990 l'afluència de visitants i el gran renom a nivell mundial han fet canviar la situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida.

La Sagrada Família va ser dedicada al culte i declarada basílica menor catòlica pel papa Benet XVI el 7 de novembre de 2010.  Malgrat que no és unacatedral, diverses fonts l'han denominat la Catedral d'Europa pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li.

  

Colònia Güell

El projecte de colònia obrera ideat per Güell disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, pel que comptà amb la coŀlaboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.

La que hauria sigut església de la Colònia fou projectada per Gaudí el 1898, encara que no es coŀlocà la primera pedra fins el 4 d'octubre de1908.S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com Can Soler de la Torre.Lamentablement, tant sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe deBarcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús.

Gaudí projectà una església de planta oval de 25 x 63 metres, amb cinc naus, una central i dos més a cada costat, amb diverses torres i uncimbori de 40 metres d'altura. Ideà un conjunt plenament integrat a la natura, conforme al concepte que Gaudí tenia de l'arquitectura com a estructura orgànica; per a Gaudí, la natura mostra les formes més idònies per a la construcció, que es reflexen en formes geomètriques reglades com són el paraboloide hiperbòlic, l'hiperboloide, l'helicoide i el conoide. La cripta de la Colònia Güell serví a Gaudí de banc de proves on experimentar aquestes noves solucions estructurals ideades per ell, que després va aplicar a obres com la Sagrada Família.

Activitats de Les Tres Germanes

1)Quins trets caracteritzen les tres germanes Prozórov? Què les diferencia? Quins canvis es produeixen a la vida de cadascuna de les germanes al llarg de l’obra? I a la seva personalitat.

-Les tres germanes són dones que coneixen el patiment. Dones fortes i intel·ligents que destaquen en una ciutat mediocre i que s’envolten de militars i la gent més important. Han estat educades de manera que no suporten les grolleries ni les coses incorrectes. Solen tenir un caràcter seriós davant la gent però en realitat els agrada que se’ls tracti bé i estimen als seus amics. Les tres desitgen amb ànsia tornar a Moscou, la seva ciutat de naixement, on van viure anys feliços amb els seus pares. La més gran, Olga, és la més alegre de les tres. És professora d’institut, i n’acaba sent directora en contra de la seva voluntat. Sempre es quiexa de que està molt cansada. La mitjana, Maixa, és una dona casada i no treballa. Sol tenir un caràcter trist i apagat, i es passa els dies llegint i descansant ja que no treballa perquè està casada. En realitat està enamorada del tinent Aleksandr, i al final es fan un petó. Irina, la petita, és una mica extranya: al principi de l’obra sembla una noia alegre i feliç, però a mida que passen els mesos es veu que la seva vida es un fracàs ja que només treball de coses que no li agraden i al final acaba estan molt tancada només amb l’idea de viatjara a Moscou.

2) Quins són els elements escenogràfics que t’han cridat més l’atenció, i per què? 

- Ens ha cridat l’atenció la neu que anava caient representant el temps de fora i que una mica també acompanyava els estats d’ànim dels personatges.

3)Observa l’escenografia i digues quina impressió et produeix. Què creus que volen transmetre el director i l’escenògraf?  

- La casa va canviant una mica durant els anys i també la situació dels personatges, l’humor de que estan, el moment de l’obra, etc. Al principi dóna l’impressió d’una gran casa de gent benestant, però a mesura que transcorre el temps a l’obra la casa es va enfosquint, perd vida i acaba morta.

4)Els efectes sonors també formen part de la posada en escena, en recordes algun de l’obra? Quina impressió t’han produït? Com es combinen aquests efectes sonors amb la il·luminació? I la música? Descriu un dels moments de l’obra en què aquests efectes hagin resolt una de les escenes.

- Els efectes sonors d’aquesta obra impressionen molt ja que encara que sonen molt de fons són constants i dónen un ritme especial a l’obra. Un dels moments  de l’obra en que el so és un element clau és el final de l’obra, en que se senten el que representa que són els tambors de la marxa militar, i és un so que marca. Realment en alguns moments  el so pot resultar una mica molest ja que és molt persistent, però ajuda a mantenir la tensió, junt amb les pujades i baixades de llum.